L’Atlètic Lleida visitava un dels camps més exigents de la categoria, El Collao, en la desena jornada de lliga. Després d’haver passat el dia previ concentrat, l’equip arribava mentalitzat per afrontar un inici de partit que es preveia intens. Gabri Garcia apostava per un canvi de dibuix: línia de quatre al darrere amb dos centrals i dos laterals, i un rombe al mig del camp per intentar frenar la proposta ofensiva de l’Alcoyano.
Tal com era d’esperar, els primers minuts van ser de domini local. L’Alcoyano va sortir amb ganes de proposar i l’Atlètic gairebé no veia la pilota, tot i mantenir una defensa ben compactada. Amb el pas dels minuts, però, l’equip lleidatà va guanyar estabilitat i es va atrevir a tenir més control. Fruit d’aquest creixement va arribar el primer gol: una passada picada d’Asier a l’espai deixava Boris sol davant del porter, i el davanter no va perdonar en el mà a mà.
Quan semblava que l’Atlètic podria marxar al descans per davant, un desajust en la marca en una jugada lateral va permetre que Catalá fes l’empat per als locals just abans del descans.
A la represa, l’Atlètic Lleida va entrar amb bones sensacions i va generar diverses aproximacions de perill. Però un nou desajust defensiu va resultar letal: un jugador de l’Alcoyano va quedar-se sol davant de Pau Torres i va culminar la remuntada amb el 2-1.
Amb el marcador en contra, el partit es va fer costa amunt. Tot i això, l’Atlètic s’hi va bolcar amb determinació i va tenir l’ocasió més clara per empatar en una rematada de Moró dins l’àrea, que inexplicablement va marxar fora. Aquella oportunitat desaprofitada va ser l’última gran opció del matx.
El partit va acabar amb una derrota amarga a domicili, que converteix el duel d’aquest dissabte en una autèntica final per als de Gabri García, obligats a reaccionar i sumar per no despenjar-se.
